1. |
|
|||
|
Autoritat moral definitiva, oh estel fugaç
endolceix i il·lumina.
Fes-me sentir petit i covard,
obre les portes de la vida de bat a bat.
Desvela'm tots els teus secrets,
no em preguntis com em sento.
Agosarada afirmació la teva quan vas dient
que creus que no ho intento.
O que no ho intento prou.
O que sóc massa fràgil, dèbil i tou.
I somrient et veig regnar a la teva illa deserta.
Hi ha una porta, hi ha una porta oberta.
Jutges, perversos, profetes.
El terra s'enfonsa. Ets plata o or?
Aquest món et trencarà el cor.
Expira. Tot és normal.
Voles alt, però no ets un àngel,
ni tampoc ets un trist ocell,
ni un insignificant insecte.
I tampoc voles, estàs caient.
Amb estil i una gran puntuació.
t'estavelles contra el terra.
Aquest món et trencarà el cor.
Aquest món et trencarà el cor.
No sé com dir-ho millor.
El que avisa també és un traïdor.
Els ganivets arribaran de dos en dos.
Agafa't fort, no tinguis por.
Aquest món et trencarà el cor. Expira.
|
||||
2. |
King Kong
03:06
|
|
||
|
Hi ha un infern dins de la carcassa,
tens una missió.
Ja no aguantes, els porcs han de morir.
sense compassió.
Vols obre fàcils, verí per emportar,
desinformació.
Ja tens tot allò que volies,
conflicte i confusió.
Goril·la rei, davant teu m'agenollo.
Em desperta un so atronador.
Passes fermes de peus gegants i
crits al cel, cops al pit que et deixen sord.
Punys com cases ho arrasen tot.
No tinc res doncs no et tinc por. No et tinc por.
Vols sang, l'has de venir a buscar.
Però t'has de preparar.
Per un impacte emocional que no sobreviuràs.
|
||||
3. |
Gel
03:17
|
|
||
|
Plou. Gotes de plom fos cauen del cel.
Cremen i pesen no ajuden per res.
I el sol, brilla i crema. I cuina la pell.
Però a tu no et fa res. Ets dur i vell.
Ets gel, un fred septentrional.
Pur i sec. Ets el maleït pol nord.
El fruit gelat de l'arbre verinós, ets gel de gel.
Boig per viure la vida, per guanyar la nit.
Per ser el més llest i també el més malparit.
Boig per quedar-te sol.
I aixi tindràs, el premi a l'esforç,
per semblar un dels millors.
Ets gel, un fred septentrional.
Pur i sec. Ets el maleït pol nord.
I no ets capaç d'escoltar ni el teu plor.
Quan caus i et fas a trossos. Com vidre.
Fred, dur ets gel.
La tempesta ha passat i fa temps que no et trobes.
Dits per acusar i pals a les rodes.
Només ets gel, aigua que qualla.
Sobtada per pur odi i ignorància. Fred dur ets gel.
|
||||
4. |
Mata'm (Sóc Pobre)
03:05
|
|
||
|
Sóc el cap de turc, l'esquena mutilada, el que
aguanta sense defallir desenes de fuetades,
i saps per què? Saps per què?
Per desesperació. Per empatia suprema.
I ara vull que caiguis, que caiguis amb
mi que t'embrutis la consciència porc.
Fes-ho bé, si no ho fas aniré per tu.
Mata'm ben mort.
No serà un atzarós cop de sort,
serà un fet d'allò més comú.
La purga del relleu i l'oblit, sé que no sóc res per tu.
Estic lligat de mans, entre espasa i escorxador.
Saps que no pot ser pitjor.
A un pas de caure al teu brut i pervers
joc, veig peus que aixafen ofertes i
demandes i més i més pressió.
Així que mata'm. Mata'm, sóc pobre.
|
||||
5. |
Semiodi
03:44
|
|
||
|
Saps que aquest no era el tracte,
i ara em sento sol i desemparat.
Indicis irrefutables de que la pell s'ha separat.
I no hi ha cirurgià amb tal habilitat.
Hi ha un semi-odi que he estat amagant,
i que vull alliberar.
Amb una gran ansietat, ho deixaré tot ple de sang i òrgans. Just quan hagi esclatat.
Cap himne pot recuperar tot el temps fossilitzat,
congelat entre tu i jo.
Benvingut el despreci,
quan ve de tan inerts paladars.
Benvingut el cinisme, perquè és un joc que sé jugar.
Els míssils han volat, només resta esperar.
Les conseqüències d'un error humà,
amb un abast global.
Ganivets turbo-propulsats, deixen una estela de discòrdia, i núvols grisos i blancs.
Atòmicament trinxats, reduïts i esquarterats,
diluïts en la immensitat.
Semiodi, semidol. Semiodi, semiamor
Si només fos odi, tot seria més senzill
Si només fos odi, deixaria d'intentar
D'abandonar. D'oblidar.
|
||||
6. |
Un Dia Normal
03:31
|
|
||
|
Amic meu que amarga és l'existència,
però haurem d'esperar un dia concret.
Un punt al cel de color de venjança.
Un teatre dels somnis amb teló de fons vermell.
Només perquè la vida és avorrida,
i he perdut el seny. El tedi és criminal.
Només perquè han portat la paciència, a un punt de no retorn. Només vull un dia normal.
I ara, hi ha una cosa diferent suspesa a l'aire
i ja escolto el cant. Al cel hi ha lluna roja i s'asseca el fang. S'escurcen les distàncies. Cap a un final de cicle un daltabaix definitiu i total.
La lluna roja, la lluna roja de sang.
No vull conèixer detalls prescindibles,
del teu arrossegar per l'etern fangar.
No vull saber en què mates les hores,
no ho puc suportar, només vull un dia normal.
Només un dia normal.
Vull una victòria incontestable,
un ball de bastons amb katanes.
Alumini fos a un niu de termites.
Un foc que cremi tot símbol i mite.
Només un dia normal.
|
||||
7. |
Sants Innocents
04:52
|
|
||
|
Pèrdua continua, i el guany tendeix a ser insignificant
al llarg del temps i el rellotge no para quiet.
Sempre amb piles per seguir empenyent l'entusiasme en direcció a un forat
de fons a totes llums incert.
Aquí hi ha un covard més a la sala d'espera.
Coses que mai sabre, somnis i possibilitats.
El gust del ferro.
I si em perdo en el consol d'aquest petit art tan fràgil i autocomplaent.
A un volum brutal el drama es manté fresc.
Sants innocents.
Dagues esmolades, ballen mentre apunten al teu pit,
innocent però amb vicis induïts
per un excés de bondat, de manca
de la culpa inherent a tothom,
de qualsevol classe i condició.
Conclusió, ets massa sensible per aquest gran munt de merda.
Està a punt d'aparèixer, el famós raig
antigravetat, que ve a buscar-te.
Per jutjar-te. Per dibuixar un cercle
blanc sobre el teu cap i servir-te ben calent.
Aquest puré d'excuses tan excel·lent.
Sants innocents.
Nascuts per omplir, per tapar-te el camí. Engendrats perquè hi juguis. Nascuts per omplir un forat de guió. Pedaços morts. Sants innocents que mai han hagut de fer res, i fer-ho tot, saber-ho tot. Pedaços morts.
|
||||
8. |
Ésser Màgic
03:02
|
|
||
|
Vull màgia negra per esmorzar.
Vull fer a miques el fred asfalt.
El món de plàstic
Et busco però no sé on estàs, oh ésser màgic.
Caient al buit. Jugant les cartes.
Les d'una mà que ha estat trucada.
Et busco però no sé on et puc trobar.
Hi ha una amenaça nuclear,
i et persegueixen ombres.
Hi ha secrets que t'enduràs al més enllà.
Porta'm allà on vas.
Premi Nobel. Gran creador. Servint als dèbils.
Servint als bons. Servint als nostres.
Et busco però no sé on et puc trobar.
Controlant el nou ordre mundial. Des d'una vorera.
Hi ha secrets que t'enduràs al més enllà.
Porta'm allà on vas.
Fa dies que no sabem res de tu, porta un tros d'absurd, porta espurnes, porta vida.
Ésser màgic no deixis aquest buit, ésser màgic no ens deixis sols.
|
||||
9. |
Dolça
03:07
|
|
||
|
Vull que el so m'envolti i que em porti al teu costat,
i que em diguis tot el que vull escoltar,
amargues banalitats. Afalaga'm sense pressa.
Dins la presó hi ha un petit cau de sol i vida.
Dolça i tendra, bruta i eterna.
Dolça tragèdia.
Voluntat dispersa, jocs i evasió
per no arrencar a plorar.
Ruixem amb benzina aquest gran foc de vanitats.
Tots els honors pels que somien mentre perden.
Tants llargs passejos per el cel, tot ho han canviat.
No hi ha cap consol en estar sempre fart.
Respostes gèlides i un fals discurs vital.
I mentre passen hores passa la vida.
|
||||
10. |
El Duel
03:33
|
|
||
|
Sé que has rebut el meu desafiament.
Has matat la carta o has cremat al missatger.
No vols, no goses.
Però aquest fet no et servirà de res.
Només posposarà el dia en què
em podré cobrar un deute enorme.
Un deute de sang que no es salda,
un destí fatal no subrogable.
I jo et deixo escollir les armes.
Estem sols, escull bé quin serà el teu pròxim cop.
Escull bé on, quan i com vols caure mort.
Avui quan et llevis ignora el terror. De la potent imatge d'un florí travessant un cor.
Però no t'espantis.
La sang no serà real.
Tot serà fals, un fluid rosat, sintètic i de sèrie Z.
La desfeta serà interna.
Un nou concepte de violència.
De la que a vegades no et recuperes.
Estem sols, escull bé quin serà el teu pròxim cop.
Et vull esquerdar l'ànima.
I no sé qui serà el primer a cremar a l'infern.
Però el sol cau i arriba l'hora del duel.
Ja ha arribat l'hora del duel.
I m'has fet esperar massa.
La sang vessada no serà innocent.
El sol cau i arriba l'hora del duel.
|
||||
serpent Barcelona, Spain
Formed in Barcelona in 2016, the band has released a 7 song demo and a full lenght called "Lluna Roja" Their music can be described as a very energetic post-hardcore, with some dirty punk feel in it, and lots of emotion too.
If you like Lluna Roja, you may also like:
Death is Nothing to Us
by Fiddlehead
Boston band featuring members of Have Heart and Basement take their earnest, motivational post-hardcore to thrilling new heights.
go to album
Bracing post-hardcore meets festival-ready rock on the Tokyo band's sharp new EP, mixed and mastered by Will Yip (Turnstile, Title Fight).
go to album
Before The Day Has Gone
by Bellini
Ten years may have passed since the last Bellini record, but the math rock group sound as fierce as ever.
go to album
Springtime and Blind
by Fiddlehead
Melodic post-hardcore from the label that brought us Modern Baseball.
go to album
Indie rock suspended between youthful ennui and youthful rage, hooky but cerebral and taut with rhythmic tension, just like the 90s.
go to album
Winding, thinky indie rock in the 90s mold for fans of Unwound, Cap'n Jazz, and Lungfish.
go to album
Swirling shoegaze and irresistible vocal melodies define the stargazing latest from the excellent Silktail.
go to album
